Ressenyes / Francesc Foguet Boreu, Bernat Huguet Dalmau, Jordi Bonilla Perera
Foguet i Boreu, Francesc


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 153-159 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Allà m'esperava la guerra. Memòries d'un republicà / Jaume Domenjó : Publicacions de la Universitat Jaume I ; Universitat de Lleida, 2023
. El petit blanc / Rafel Panadés. Lleida : Pagès Editors, 2022
. Cançons entre bancals / Jordi Bonilla : La Boira, 2021
. Tendencia al desastre / Aïda Fontova : Letrame, 2021

Ferran Soldevila, entre la història i la literatura / [a cura de Francesc Foguet i Boreu, Enric Pujol]



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022
196 p. ; 21 cm (Biblioteca Milà i Fontanals, 69) 
Basat en les ponències amb el mateix nom, celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, el 19 de maig de 2021. Bibliografia.
ISBN 9788491912040

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) és un dels grans historiadors catalans del segle XX i de tots els temps. El seu prestigi en aquest àmbit ha eclipsat d'altres aspectes de la seva obra. Cal tenir present que fou també un destacat poeta i dramaturg, i que els seus dietaris personals (en bona part recuperats de manera pòstuma) constitueixen -per la seva vàlua testimonial i literària- una de les mostres més reeixides del gènere. I, encara, feu una actuació molt brillant com a periodista, professor i arxiver. En aquest volum, derivat del Simposi Ferran Soldevila, entre la història i la literatura (Institut d'Estudis Catalans, 19 de maig de 2021), es posa l'accent sobretot en els diversos vessants de la seva activitat literària, més enllà de la pròpiament historiogràfica, sense desatendre, tanmateix, ni la seva producció històrica, ni el context en què es desenvolupà. S'hi recullen les aportacions d'Albert Balcells, Xavier Barral, Lluís Bonada, Jordi Casassas, Anna Esteve, Francesc Foguet, Enric Pujol i Queralt Solé. (Editorial).

Panorama crític de la literatura del Pla d'Urgell (2010-2020) / Josep Camps Arbós, Francesc Foguet i Boreu
Camps i Arbós, Josep


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 12 (2021) , p. 9-24

En el present article s'ofereix una primera aproximació crítica als autors del Pla d'Urgell, amb obra publicada entre 2010 i 2020, en els gèneres de la poesia, la narrativa i el teatre. Prèviament, es comenten alguns aspectes sociològics (premis, aplecs, recitals de poesia, festivals, exposicions...) per tal de posar en relleu les plataformes que han servit per a promocionar la literatura a la comarca.

Cuina, teatre i modernitat : Barcelona, 1888-1919 [Fitxer informàtic] / tesi doctoral d'Eva Saumell i Olivella; dirigida per Francesc Foguet i Boreu
Saumell i Olivella, Eva


2015
Dirigida per: Foguet i Boreu, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana, 2015
1 recurs electrònic (269 p. : il.)

La Barcelona del tombant del segle XIX al XX era una ciutat que creixia emmirallant-se en les altres capitals europees. El desig d'esdevenir el model de metròpolis moderna de la burgesia va suposar una transformació urbana i industrial que afectà, sobretot, les classes populars. L'urbs s'agegantava a gran velocitat i calia solucionar les seves mancances per poder celebrar un certamen que -a imatge de París- hauria de convertir-la en la capital cosmopolita de referència: l'Exposició Universal de 1888. A remolc de la febre modernitzadora, Barcelona anà absorbint totes les novetats que venien del continent europeu, entre les quals podien comptar-s'hi aquelles que pertanyien al camp de l'alimentació. Així doncs, les modes que s'iniciaren primer en la indumentària van introduir-se després en el sector del gust i van provocar que la ciutat modifiqués la seva manera de menjar i beure. La societat benestant barcelonina deixava de banda els plats tradicionals per consumir amb delit les menges foranes que es cuinaven en els restaurants de luxe que ocupaven l'artèria principal de la restauració: les Rambles. El seguit de flamants adquisicions de procedència gal·la que oferien les taules dels establiments elitistes de més renom -Au Lyon d'Or, la Maison Dorée, el Suís o el Martin, entre d'altres- es van veure reflectides en el teatre, atès que els autors dramàtics coetanis van recollir totes aquestes novetats i les van consignar en els seus textos. L'anàlisi de la literatura dramàtica des del prisma de l'art culinari -a imatge de la literatura gastronòmica existent- obre les portes a una nova manera d'abordar els estudis teatrals, ja que la cuina és un art polièdric que concerneix camps tan diversos com la història, la sociologia, la política o l'antropologia. A través d'un triangle que té la modernitat, la cuina i el teatre com a vèrtexs, doncs, podrem comprovar l'evolució del gust d'una ciutat que va modificar la seva fesomia en pro del progrés per convertir-se en la metròpolis moderna del tombant de segle. La nova Barcelona -en la qual convivien burgesos i menestrals però, sobretot, obrers o individus marginats que habitaven els baixos fons i l'extraradi- bandejava les "fondes de sisos", construïa hotels i restaurants de primer ordre, adoptava menges foranes i deïficava els cuiners en nom de les noves tendències i les modes. Tanmateix, aquesta modificació dels costums alimentaris estava reservada a les classes benestants, ja que tots aquells que pertanyien a les classes populars havien d'acontentar-se amb els sempiterns escabetxos, salaons, escudelles o "carn de dissabte": el salari de la fam no tenia treva. D'entre els autors dramàtics que van copsar tots aquests canvis i en deixaren testimoniatge, la figura de Santiago Rusiñol excel·leix sobre les altres. A través de la tetralogia que configura l'eix central del nostre treball -i sense eludir alguns dels títols més representatius del corpus rusiñolià- l'autor va llegar-nos la representació de la realitat barcelonina més enllà dels escenaris: L'Escudellòmetro (1905) mostrava la monomania gastronòmica a la qual es veien abocats els més desafavorits.

Teatre català avui, 2000-2017: 4t Encontre d'Escriptors i Crítics a les Garrigues : El Cogul, 2017 / a cura d'Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet

Encontre d'Escriptors i Crítics a les Garrigues (4t : 2017 : El Cogul )


Juneda : Fonoll, 2018
356 p. ; 21 cm (Quaderns de Bellaguarda, 3) 
ISBN 9788494897603

Teatre català avui 2000-2017 recull les ponències del 4t Encontre d'escriptors i crítics a les Garrigues, centrat en el teatre català dels últims anys. Les aportacions d'Albert Mestres, Oriol Puig, Ramon X. Rosselló, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Carles Cabrera, Emili Baldellou, Eva Saumell i Olivella, Jordi Vilaró, Francesc Foguet, Santiago Fondevila, Núria Casado i Miquel M. Gibert presenten una radiografia del teatre català contemporani més recent, que s'orienta cap a un futur molt obert. Una crònica de present amb tota la seva complexitat. (Editorial).

Els Articles de Domènec de Bellmunt a Mirador (1929) i a Imatges (1930) : inventari i anàlisi / Josep Camps, Francesc Foguet
Camps i Artbós, Josep


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 33-45 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Domènec de Bellmunt (Bellmunt d'Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) va ser un dels intel·lectuals més rellevants de les Terres de Ponent durant el segle XX. El present treball ?en la línia dels publicats a Mascançà el 2014 i el 2017? dóna a conèixer, degudament contextualitzades, les seves col·laboracions als setmanaris barcelonins Mirador i Imatges. Aparegudes entre 1929 i 1930, aquestes peces són un exemple diàfan del pensament polític i de l'activitat periodística del seu autor en els mesos previs a la proclamació de la República. L'estudi es completa amb l'edició d'una mostra representativa dels articles publicats a Mirador.

Pròleg teatral a "Desbarats" (1970) / per Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 734 (febrer 2021), p. 35-38 : il.

Josep M. Benet i Jornet : una dramatúrgia en recerca constant / per Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 730 (octubre 2020), p. 41-44 : il. (Espectacles. Teatre) 
Record de Josep M. Benet i Jornet "Papitu".

L'Humor constructiu : vindicació de la Colla de Sabadell : Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols / edició a cura de Francesc Foguet i Olívia Gassol



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
220 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 513) 
Bibliografia.
ISBN 9788491911111

La Colla de Sabadell fou un dels projectes culturals i literaris més irreverents, iconoclastes i innovadors apareguts en les lletres catalanes de la dècada de 1920. Militants de l'humor provocatiu i de les facècies més increïbles, els membres de La Colla -especialment Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols- apostaven per bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que contribuís a articular i modernitzar un país que, en la primera postguerra europea, vivia un altre dels períodes crítics de la seva atzarosa i soferta existència. Aquest volum vindica i ressitua el paper del col·lectiu sabadellenc en el context de les lletres catalanes contemporànies, analitza amb una mirada nova el projecte cultural que abanderà, aprofundeix en el seu nucli més actiu i fa una relectura de l'obra creativa des d'interpretacions inèdites. El llegat de La Colla és un referent fascinant per als projectes -d'ara o demà- que aspirin a renovar a fons la vida política i cultural. (Editorial).

La Trajectòria literària, cívica i política de Josep Maria Poblet en el període d'entreguerres / per Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 722 (febrer 2020), p. 73-75 (Lectures) 
Ressenya de:
- Ferrer i Puig, Jaume. Josep Maria Poblet : periodisme i acció : un intel·lectual catalanista en el Montblanc d'entreguerres (1914-1936) / Jaume Ferrer i Puig. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018

Ricard Salvat : els pilars d'un llegat / per Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 720 (desembre 2019), p. 57-60 : il. (Teatre. Deu anys després... Ricard Salvat i la seva ingent contribució al món de l'escena) 

L'Exili perdurable : epistolari selecte / Domènec Guansé ; edició i selecció de Montserrat Corretger i Francesc Foguet
Guansé i Salesas, Domènec


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
325 p. ; 22 cm (Personatges, 12) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416260645

Domènec Guansé teixí, entre 1950 i 1978, una extensa xarxa epistolar amb corresponsals de l'interior i de l'exili republicà. Iròniques i punyents, les seves cartes revelen la nostàlgia d'un temps perdut -el de la preguerra- i la voluntat tenaç de contribuir a la reconstrucció dels pilars demolits de la cultura catalana, a Santiago de Xile o, a partir del retorn el 1963, a Barcelona. Consagrat en cos i ànima a la literatura, Guansé escriu el seu epistolari per lluitar contra les adversitats i les limitacions de la distància o de la manca de llibertats, per afermar una continuïtat cultural profundament malmesa després de la débâcle del 1939 i, si més no, per conjurar la sensació d'"exiliat permanent" que tingué tant a la capital xilena com a la catalana. L'exili perdurable aplega una selecció de les cartes que Guansé envià a figures destacades del món de la política, les lletres i la cultura catalanes del segle XX: Xavier Benguerel, Roser Bru, Josep Ferrater Mora, Joan Oliver, Vicenç Riera Llorca, Josep Tarradellas o Rafael Tasis, entre molts d'altres. Amb el relat autobiogràfic que hi ordeix, Guansé deixa testimoni de les penúries professionals com a crític i escriptor, i de la represa -tímida, però irreductible- de la vida literària durant gairebé tres dècades. Espai per a la confidència i la memòria, aquest epistolari esdevé una crònica col·lectiva d'un país i d'una cultura que hagueren de reviure de les cendres d'una desfeta de conseqüències incalculables. (Editorial).

Rafael Tasis : antifranquista / per Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 710 (febrer 2019), p. 56-59 : il (Cultura i vida) 

Tres articles de Domènech de Bellmunt a La Jornada (1930) / Josep Camps Arbós, Francesc Foguet i Boreu
Camps i Arbós, Josep


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 33-42 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou la transcripció dels 3 articles. Resums en català i anglès.

Cartes a Mahalta / [ressenya de:] Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 194-195 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Cartes a Mahalta / Màrius Torres i Mercè Figueras ; Selecció i edició de Meritxell Guimet i Margarida Prats, epíleg de Montserrat Casals. Barcelona : Club Editor, 2017

El Teatro catalán y la censura franquista. Una muestra de los criterios de censura de textos destinados a la representación (1966-1977) / Francesc Foguet
Foguet i Boreu, Francesc


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 184-215 (Monogràfico) 
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Obres citades. Resums en castellà i anglès.

El present article analitza l'efecte de l'acció de la censura en una mostra d'obres destinades a l'escena catalana durant el període 1966-1977. Es basa en les resolucions oficials comunicades a la Delegació Provincial del Ministeri d'Informació i Turisme de Barcelona i se cenyeix als textos en català. Per inferir les limitacions i els criteris censors, es classifica la mostra en tres grans blocs: 1) "prohibides", 2) "autoritzades amb supressions" i 3) "autoritzades sense retallades". Si en el primer bloc s'intenta deduir, de la lectura de les peces, les raons que podien motivar la transgressió de les "normes" prohibidores, en el segon es detalla el sentit que prenien les supressions i en l'últim es descriu la casuística d'impediments per a la seva representació.

Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) / Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018
125 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 222) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788498839821

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) desplegà durant el tardofranquisme una intensa activitat en els fronts literari, teatral i periodístic. Esdevingué, així, una de les escriptores més significades de la represa cultural i de la dissidència intel·lectual a la dictadura franquista. A partir de documentació inèdita, Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) defineix, d'entrada, la classificació que els aparells repressius del règim feren del grau de dissidència activa de l'escriptora barcelonina. Avalua, tot seguit, els trets fonamentals del discurs ideològic que destil·la la seva obra assagística, memorialística i periodística, i també la implicació en la resistència cultural i el compromís polític de signe inequívocament antifranquista, que la dugueren a militar al Partit Socialista de Catalunya. Finalment, analitza la censura que el règim feu de la seva obra assagística i la lectura ideològica que se'n deriva. En annex, es reprodueix la documentació repressiva sobre Capmany procedent de l'Archivo General de la Administración, d'Alcalá de Henares, i de l'Archivo General del Ministerio del Interior, de Madrid. (Editorial).

El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 / Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


Sevilla : Renacimiento, 2016
203 p. ; 24 cm (Biblioteca del exilio. Anejos, 28) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788416685646

La diàspora dels republicans catalans cap a països d'Europa o d'Amèrica després de la derrota de 1939 va tallar d'arrel el procés de modernització de la cultura i el teatre catalans i els va situar de sobte en l'exili, sense cap altra xarxa efectiva a la qual vincular-se que la dels casals o centris ja existents. Davant el genocidi implacable que perpetrava la dictadura franquista contra les manifestacions culturals catalanes, els homes i les dones de l'exili van treballar amb fermesa per preservar la catalanitat mitjançant la publicació de revistes, periòdics i llibres, activitats culturals de tot tipus i, molt especialment, representacions teatrals. Va ser en l'exili europeu o americà on, durant la llarga nit del franquisme, es va poder fer teatre en llengua catalana en plena llibertat. El teatre català en l'exili republicà de 1939 delinea el primer mapa de l'escena catalana del desterrament republicà, en el qual s'analitzen amb especial èmfasi els repertoris, les obres i els autors més representatius. Es traça, en primer lloc, l'odissea dels homes i les dones vinculats directa o indirectament a l'escena en els primers anys de l'exili i la seva pertinaça voluntat de continuïtat cultural manifestada des del primer moment. S'aborden, seguidament, les motivacions que van portar als exiliats a fer teatre per destriar millor el sentit que adquirien les arts escèniques bandejades. Se centra el focus d'interès, a continuació, en els tres grans nuclis de l'exili teatral, Tolosa de Llenguadoc, Buenos Aires i Mèxic D. F., detallant amb el màxim detall tota l'activitat escènica que van dur a terme. Es completa l'estudi, finalment, amb un capítol dedicat al debat sobre els valors de la tradició teatral i a les principals aportacions dels escriptors a la dramatúrgia de l'exili republicà. En annex, s'ofereix un esbós de la programació teatral en els casals o centris radicats en altres ciutats de l'èxode català: Caracas, Còrdova, Guadalajara, l'Havana, Mendoza, Montevideo, Nova York, París, Rosario i Santiago de Xile. (Editorial).

De viva veu : entrevistes i declaracions públiques / edició a cura d'Eusebi Ayensa i Francesc Foguet
Anglada i d'Abadal, Maria Àngels


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017
311 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 498) 
Biobibliografia.
ISBN 9788498839357

Ricard Salvat al capdavant del Teatro Nacional de Barcelona / Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 435 (juny 2017), p. 46-49 : il. (Focus) 

La publicació recent dels dos primers volums dels Diaris (2015 i 2017) de Ricard Salvat -una figura clau en l'escena catalana contemporània- permet d'avaluar amb més coneixement de causa un dels episodis més polèmics de la seva vida professional. A les acaballes del 1970, Salvat acceptà la direcció del Teatro Nacional de Barcelona, un projecte oficial imposat per la "política cultural" del règim franquista.